POLLASTRE AMB ESCAMARLANS

Es una recepta sense complicacions, que ens farà quedar bé un dia que tinguem una mica de compromís.

La podem fer igual però amb conill en lloc de pollastre, o amb llagostins en lloc de escamarlans; de totes maneres queda bé.

En aquests plats on hi ha ingredients tan diferents, com la carn i el peix, penso que és important  que cadascun tingui el seu propi gust, sense que el pollastre faci gust de escamarlà ni l’escamarlà gust de pollastre. Ha de ser el suc que ho lligui tot.

En aquest cas, com que posem els escamarlans quan el pollastre ja és bastant cuit, i els deixem coure en el suc del rostit, aquest queda impregnat de tots els sabors, i junt amb el Cognac que hi hem posat , veureu que és boníssim.

 

INGREDIENTS

Per 4 persones

1 pollastre tallat a octaus, o encara més petit

8 escamarlans mitjans o 4 de grossos

1 ceba

1 tomàquet

2 grans d’all

farina

oli

1 vas de Cognac

Per la picada:

2 grans d’all

10 ametlles

mitja galeta

juliverd

PREPARACIÓ

Posem sal i pebre al pollastre, l’enfarinem i el fregim en una cassola amb una mica d’oli.

Quan és ros, el reservem i en la mateixa cassola sofregim la ceba i els alls tallats petits.

Al cap d’uns minuts, quan ho veiem transparent, hi afegim el tomàquet ratllat. Que cogui uns minuts tot plegat.

Quan és cuit, hi afegim el pollastre, un vas de Cognac i mig d’aigua. Que es faci a foc lent uns 30 minuts.

Llavors retirem el pollastre i passem el suc pel minipimer.

Fem la picada, barrejant tots els ingredients amb el morter o amb el minipimer.

Ho tornem a posar tot a la cassola: pollastre, suc, picada i escamarlans barrejant bé. Si ho veiem molt sec, hi podem afegir una mica d’aigua.

Que es faci de 10 a 15 minuts a foc lent tot junt. Sobre tot mirem que els escamarlans siguin ben cuits

AMANIDA DE FRUITES

Aquesta amanida és molt vistosa (i bona).  Queda molt bé per un dia que tinguem convidats o una festa familiar o simplement que vulguem fer un entrant molt saludable i que agradi pràcticament a tothom.

Els ingredients els podem variar molt segons el nostre gust i segons l’època de l’any. La que us presento aqui l’he feta ara a la tardor, i per tant té fruites de les que es troben en aquesta estació, com la figa, que ja s’acaba, o la magrana, però durant tot l’any podem anar variant en funció del que tinguem.

H ha dos ingredients, però, que jo no deixaria de posar-hi , que son el formatge i els anous.

Per treure els grans de la magrana ho farem molt fàcilment si la partim pel mig i la piquem fort amb una ma de morter(o amb alguna cosa que ens permeti donar-hi uns bons cops) pel costat de la pell. Si hi posem un plat a sota, recollirem tots el grans que ens vagin caient.

Per amanir, podem fer una vinagreta de mel o simplement posar-hi oli i sal un cop els plats estan servits.

 

INGREDIENTS

Per 6 persones

Enciam

Canonges

1 préssec o 1/2 mango o 1 pera

1 mandarina

12 fresons

6 figues

1 magrana

100 gr de formatge fresc

50 gr d’anous

Mel (opcional)

Oli, sal, pebre, vinagre

PREPARACIÓ

Pelem i tallem totes les fruites a trocets de més o menys 1 o 2 cm

Piquem la magrana per treure’n la grana.

També tallem el formatge a taquets

En un plat de servir gran hi posem una base d’enciam i canonges barrejats.

Coloquem les fruites per sobre de manera que ens quedin ben maques i en quantitat suficient per que pràcticament tapin l’enciam que hi ha a sota.

Acabem de decorar amb el formatge i els anous.

Si hem decidit posar-hi vinagreta, la farem amb 4 cullerades soperes d’oli, 1 de vinagre, 1 culleradeta de mel, sal i pebre, tot ben barrejat i servit en un bol apart perquè tothom es serveixi o posat per sobre en l'últim moment.

 

CALAMARS AMB CEBA

Una recepta amb pocs ingredients i que no té cap problema. L’únic secret és que la ceba estigui ben confitada i el calamar sigui tou.

Es pot fer amb calamar (si és fresc millor) o bé amb canana, que és un animal molt semblant al calamar però d’un color més morat, que es pesca molt pel Maresme.

La canana queda molt bona en receptes que es couen estona, en canvi no va gens bé per fer a la planxa, perquè queda molt dura. Té un preu molt inferior al calamar que , a més,  hi ha èpoques de l’any en que aquí no se’n pesca ( o se’n pesca molt poc) i en porten d’altres lloc del mon. A mi em va convèncer de provar-la una peixetera a la que jo insistia en que em donés calamar i em va dir: ¿què t’estimes més canana d’Arenys, o calamar d’Indonèsia?. Evidentment, aviat em vaig decidir…

Quan veieu la quantitat de ceba segur que pensareu que n’hi ha massa, però no us espanteu, perquè queda molt reduida.

 

INGREDIENTS

Per 4 persones

1 Kgr de calamars  mitjans

2 Kgr de cebes (si son de Figueres, millor)

½ got de brandy

Oli, sal, pebre

Si volem, arròs basmati per acompanyar

PREPARACIÓ

Netegem bé els calamars (ens ho poden fer a la peixeteria), i els tallem a rodanxes de més o menys un centímetre.

Pelem les cebes i les tallem en juliana (que vol dir a tires)

En una cassola hi sofregim els calamars uns 4 o 5 minuts.

Hi afegim tota la ceba tallada i una mica de sal

Que vagi coent a foc mitjà, fins que veiem que la ceba comença a canviar de color (uns 15 minuts)

Hi posem el brandy i que cogui una bona estona, potser uns 30 o 40 minuts, fins que veiem que la ceba s’ha reduit molt i la salsa ha quedat de color marron fosc.

Al final hem de tastar el calamar per veure si ha quedat tou. Si notem que és dur, continuarem la cocció i si cal hi afegirem una mica d’aigua.

Es pot acompanyar amb una mica d’arròs basmati.

SOPA FREDA DE MELÓ AMB PERNIL

Aquesta si que és una recepta fàcil, refrescant  i bonissima.

En ple estiu es quan trobarem els melons en la seva millor època, i com és lògic, com més bo sigui el meló, més bona ens quedarà la sopa.

També procurarem posar-hi un bon pernil, que podem comprar en encenalls o bé tallar-lo nosaltres ben petit.

Només triturant el meló sol amb sal i pebre ja queda molt bo, però si volem que sigui una mica més cremós hi podem afegir 3 o 4 cullerades de crema de llet.

Opcionalment, si tenim un compromís i volem que ens quedi espectacular,  podem dibuixar-hi una flor amb una mica de crema de llet  espessa tal com us vaig explicar a la recepta de la Crema de Carbassa

INGREDIENTS

Per 4 persones

1 meló

50 gr de crema de llet (opcional)

sal, pebre

40 gr de pernil, si pot ser ibèric, millor

PREPARACIÓ

Pelem el meló i li treiem les llavors.

El triturem amb el minipimer o amb el Thermomix fins que ens queda ben desfet.

Si hi volem posar una mica de crema de llet, l’hi posem i tornem a triturar una mica.

Sal i pebre, sense passar-nos.

Ho guardem a la nevera ben fred.

Al moment de servir al plat, li posem un pilonet de  pernil per sobre .

CREMA DE TOMÀQUET

De tomàquets n’hi ha tot l’any, però és a l’estiu quan son més bons i hem d’aprofitar per fer-ne de totes les variants possibles.

Només amanits amb oli i sal, ja ens poden fer un entrant lleuger i bonissim, però hi ha moltes altres maneres igual de saludables d’utilitzar-los.

Avui us porto aquesta recepta, que encara és més senzilla que el gazpatxo, amb menys ingredients, però si el tomàquet és bo, té l’èxit assegurat.

Ara hi ha moltes classes de tomàquets, però per aquesta crema necessitarem que siguin grossos i ben madurs, els més corrents son els de pera o rodons de branca.

Si tenim Thermomix, la crema ens quedarà molt bé, amb una textura molt fina; però si no en tenim, també podem triturar amb el minipimer, mirant de que quedi tant fina com sigui possible.

Un detall important: és millor posar-hi l’oli al final, perquè si el posem abans, quan triturem la preparació, se’ns emulsionarà i en lloc de vermella, la crema ens quedarà de color butano.

 

INGREDIENTS

Per 4 persones

1 kg de tomàquets ben madurs

1 gra d’all

3 fulles d’alfàbrega

uns 50 gr de pa sec

1 culleradeta de vinagre de Módena

oli, sal

PREPARACIÓ

Posem el pa en remull en una mica d’aigua

Sense pelar els tomàquets, els tallem en 2 o quatre trossos i els posem en el pot del Thermomix o del minipimer.

Pelem l’all i també l’hi afegim.

Les fulles d’alfàbrega talladetes, també.

En pocs minuts el pa se’ns haurà impregnat d’aigua i ja el podem afegir.

El vinagre, la sal i mig got d’aigua.

Posem el Thermomix a la màxima velocitat (sense temperatura), uns 5 minuts.

Si ho fem amb el minipimer, triturarem fins que ho veiem molt fi.

Ja hi podem posar un bon raig d’oli verge i, si veiem que ens ha quedat una mica espès, també hi posarem una mica més d’aigua. Fins que la consistència ens  agradi.

Remenem una mica i ja ho podem passar pel xino.

Si deixem que reposi una bona estona a la nevera (2 o 3 hores), el gust millora moltíssim.

COCA DE TOMÀQUETS I FORMATGE DE CABRA

La dolçor dels tomàquets Cherry  i el sabor potent del formatge de cabra  combinen bé en aquesta coca.  És un entrant molt adequat per un àpat d’estiu, molt senzill, però alhora amb un aspecte original i modern.

Tant es pot fer en raccions individuals com en una coca sencera per tallar a última hora quan ja és cuita.

La pasta brisa  en castellà també s’anomena “masa quebrada”, i segons la marca ens  podem trobar que en diguin d’una manera o de l’altra.

El formatge de cabra va bé que estigui ben fred per poder-lo tallar amb facilitat. La marca President en fa un que és bastant estret, d’uns 3 o 4cm de diàmetre, i  trobo que va més bé que la majoria d’altres marques, que son molt amples i es fan molt malbé quan es fan talls prims.

INGREDIENTS

Per 4 persones

1 paquet de pasta brisa (per exemple de La cocinera)

1 paquet de 200 gr de formatge de cabra President

20 tomàquets Cherry

una mica de rúcula

uns 30 gr de formatge parmesà acabat de ratllar

oli, sal

 

PREPARACIÓ

Escalfem el forn a 200º

Desenrotllem la pasta brisa i la tallem en 4 parts, que deixem sobre el mateix paper que l’embolicava. Si la pasta que hem comprat era rodona i li volem donar la forma de 4  quadrats, podem retallar i afegir trocets sense por  que es noti. Només farem una mica de pressió perquè s’enganxi i al final retallem un mica amb un ganivet perquè els costats siguin rectes.

Tallem el formatge de cabra ben prim i l’anem posant sobre la pasta.

Partim els tomàquets per la meitat i els posem per sobre del formatge, apretant una mica perquè no es moguin.

Amanim lleugerament emb oli i sal

Posem al forn amb el paper i tot, que ens farà de base.

Uns 20-25 minuts al forn a 200º, o fins que veiem que la pasta és rossa.

Amb un ratllador, ratllem el formatge parmesà.

Sobre la coca, hi posem un grapat de rúcula, una mica de formatge parmesà i una punteta d’oli i sal.

PASTÍS DE MADUIXOTS

-->

 Ara que és temps de maduixes i maduixots val la pena d’aprofitar per fer-ne totes les versions possibles.

Aquest és un pastís molt fàcil i ràpid. Quan el vaig veure al Blog de cuina de la Dolorss,  vaig pensar que l'havia de provar i la veritat és que a casa ha tingut molt d’èxit.

Estic segura que també us agradarà molt.  Ja veureu com no estareu més de 5 minuts per preparar-lo, a més dels 30 minuts de forn necessaris per que es cogui.

És millor fer-lo amb maduixots una mica grossos, així no ens quedaran submergits del tot en la pasta i el pastís serà més bonic.

Si teniu un motllo desmontable serà l’ideal, jo en tic un de la casa Lekue de 24 cm de diàmetre que em va molt bé.  El contorn és de silicona, però la base on hi queda el pastís es de porcelana blanca, de manera que ja el podem servir en aquesta base i no l’hem de traspassar enlloc.

També el podem coure en un motllo no desmontable i servir-lo directament a taula en aquest mateix motllo.

INGREDIENTS

80 gr de farina

60 gr de sucre

2 ous

200 gr de llet

50 gr de crema de llet per cuinar

una mica de sucre vainillat (opcional)

250 gr de maduixots de mida més aviat grossa

una cullerada de sucre glas

una mica de mantega per engrassar el motllo, si és que l’hem de desmotllar.

PREPARACIÓ

Posem en un recipient la farina, el sucre, els ous, la llet, la crema de llet i la vainilla.

Batem bé amb el minipimer i ho aboquem al motllo engrassat.

Tallem els maduixots nets per la meitat i els posem escampats per sobre.

Al forn a 180º uns 30 minuts, o fins que veiem que si punxem amb un escuradents ens surt sec.

Al moment de servir empolsinem el sucre gras utilitzant un colador fi per repartir bé.