BACALLÀ À BRÀS

Aquesta és  una de les mil maneres que ténen a Portugal de cuinar el bacallà. Una recepta molt popular i coneguda,  i que ja veureu que també és molt senzilla.

No és res més que un remenat d’ous amb bacallà esqueixat, ceba i patates.

Les patates les podem fregir nosaltres, però també anira bé si comprem una bossa de patates fregides en forma de bastonets petits que en diuen palla.

El bacallà per esqueixar no és tan car com el sencer, per això val la pena demanar-lo quan l’anem a comprar.  També tarda menys a dessalar-se. En menys de 24 hores ja el tindrem a punt. Només caldrà que el posem en una fiambrera cobert d’aigua i la canviem un parell de vegades.

Si les peces són grosses, abans de posar-lo a l’aigua l’esqueixarem o el tallarem a trossos allargats, d’uns 5 o 6 cm de llarg. No té massa importància la mida, perquè al coure es trenca més. El que si que hem de tenir en compte és que, com més petites les peces, més depressa ens quedarà dessalat.

Com que les patates ja son bastant salades i el bacallà també té possibilitats de que en sigui una mica, NO cal posar-hi sal. Si de cas al final ho tastem i si convé, podem salar una mica.

 

INGREDIENTS

Per 4 persones

300 gr de bacallà sec

5 ous

una ceba

una bossa petita de patates fregides palla

oli, juliverd

PREPARACIÓ

En una paella a foc mig hi sofregim la ceba tallada petita en una mica d’oli. La tenim uns minuts, fins que queda cuita, mirant de que no se’ns torri.

Colem una mica el bacallà per treure-li l’excés d’aigua i el tirem a la paella sobre la ceba. Coem 3 o 4 minuts tot junt remenant de tant en tant, fins que s’evapora l’aigua i el bacallà queda cuit. Al remenar veurem que el bacalla queda encara més trencat, però ja ens va bé.

Tirem els ous a la paella directament, no cal batre’ls abans.

Amb una cullera de fusta o una espàtula de silicona anem remenant sense parar fins que els ous queden presos. No cal que siguin molt cuits, perquè una mica sucosos encara son més bons.

A mitja cocció dels ous afegim un grapat de patates i també barregem.

Servim de seguida posant el remenat al centre de la safata o del plat,  ben voltat de la resta de patates palla i empolsinant amb una mica de juliverd picat.

SPAGHETTI AGLIO OLIO

Avui us vull recomanar un llibre que m’agrada molt: es diu La Pasta per als Catalans, de l’Antonella Speranza i està ple de receptes de pasta molt fàcils i ben explicades. La mateixa Antonella també té un blog, que es diu igualment La Pasta per als Catalans, on hi trobareu tota mena de receptes i explicacions interessantíssimes sobre la pasta.

Aquests spaghetti, des que els vaig veure al llibre, s’han convertit en un clàssic a casa. Son molt senzills, ràpids i amb ingredients que acostumem a tenir tots. Ja veureu com us encantaran. 

Si no us agrada el gust picant del bitxo, no n'hi afegiu; però la meva recomanació és que n'hi poseu encara que sigui en molt poca quantitat, perquè hi dóna un gust molt característic.

Una de les coses més importants que he après de l’Antonella, és que sempre és la salsa la que ha d’esperar la pasta, per tant, quan acabem de bullir els spaghetti hem de tenir l’amaniment preparat i incorporar-los sobre d'ell immediatament.

INGREDIENTS

Per 4 persones

320 gr de spaghetti

2-3 grans d’all

1 bitxo (opcional)

1 cullerada sopera de pa torrat (del de fer arrebossats)

40 ml d’oli, sal

PREPARACIÓ

Posem a bullir els spaghetti en aigua amb sal el temps que ens indiqui el fabricant. Millor que quedin més aviat “al dente”.

Mentrestant agafem una cassola o una paella suficientment gran  per què ens hi càpiguen tots els spaghetti i hi escalfem l’oli.

Tallem els alls a làmines i piquem ben petit el bitxo.

Els tirem a l’oli calent i que es coguin uns instants.

L’all no s’ha de cremar, per tant, en el moment que veiem que comença a quedar ros, parem el foc.

Quan els spaghetti son cuits els colem, i sense passar-los per aigua els tirem directament a la cassola on hi ha l’all. Tornem a encendre el foc.

Remenem, i hi afegim el pa torrat

Que cogui un parell de minuts  tot junt sense parar de remenar

POLLASTRE AMB ESCAMARLANS

Es una recepta sense complicacions, que ens farà quedar bé un dia que tinguem una mica de compromís.

La podem fer igual però amb conill en lloc de pollastre, o amb llagostins en lloc de escamarlans; de totes maneres queda bé.

En aquests plats on hi ha ingredients tan diferents, com la carn i el peix, penso que és important  que cadascun tingui el seu propi gust, sense que el pollastre faci gust de escamarlà ni l’escamarlà gust de pollastre. Ha de ser el suc que ho lligui tot.

En aquest cas, com que posem els escamarlans quan el pollastre ja és bastant cuit, i els deixem coure en el suc del rostit, aquest queda impregnat de tots els sabors, i junt amb el Cognac que hi hem posat , veureu que és boníssim.

 

INGREDIENTS

Per 4 persones

1 pollastre tallat a octaus, o encara més petit

8 escamarlans mitjans o 4 de grossos

1 ceba

1 tomàquet

2 grans d’all

farina

oli

1 vas de Cognac

Per la picada:

2 grans d’all

10 ametlles

mitja galeta

juliverd

PREPARACIÓ

Posem sal i pebre al pollastre, l’enfarinem i el fregim en una cassola amb una mica d’oli.

Quan és ros, el reservem i en la mateixa cassola sofregim la ceba i els alls tallats petits.

Al cap d’uns minuts, quan ho veiem transparent, hi afegim el tomàquet ratllat. Que cogui uns minuts tot plegat.

Quan és cuit, hi afegim el pollastre, un vas de Cognac i mig d’aigua. Que es faci a foc lent uns 30 minuts.

Llavors retirem el pollastre i passem el suc pel minipimer.

Fem la picada, barrejant tots els ingredients amb el morter o amb el minipimer.

Ho tornem a posar tot a la cassola: pollastre, suc, picada i escamarlans barrejant bé. Si ho veiem molt sec, hi podem afegir una mica d’aigua.

Que es faci de 10 a 15 minuts a foc lent tot junt. Sobre tot mirem que els escamarlans siguin ben cuits

AMANIDA DE FRUITES

Aquesta amanida és molt vistosa (i bona).  Queda molt bé per un dia que tinguem convidats o una festa familiar o simplement que vulguem fer un entrant molt saludable i que agradi pràcticament a tothom.

Els ingredients els podem variar molt segons el nostre gust i segons l’època de l’any. La que us presento aqui l’he feta ara a la tardor, i per tant té fruites de les que es troben en aquesta estació, com la figa, que ja s’acaba, o la magrana, però durant tot l’any podem anar variant en funció del que tinguem.

H ha dos ingredients, però, que jo no deixaria de posar-hi , que son el formatge i els anous.

Per treure els grans de la magrana ho farem molt fàcilment si la partim pel mig i la piquem fort amb una ma de morter(o amb alguna cosa que ens permeti donar-hi uns bons cops) pel costat de la pell. Si hi posem un plat a sota, recollirem tots el grans que ens vagin caient.

Per amanir, podem fer una vinagreta de mel o simplement posar-hi oli i sal un cop els plats estan servits.

 

INGREDIENTS

Per 6 persones

Enciam

Canonges

1 préssec o 1/2 mango o 1 pera

1 mandarina

12 fresons

6 figues

1 magrana

100 gr de formatge fresc

50 gr d’anous

Mel (opcional)

Oli, sal, pebre, vinagre

PREPARACIÓ

Pelem i tallem totes les fruites a trocets de més o menys 1 o 2 cm

Piquem la magrana per treure’n la grana.

També tallem el formatge a taquets

En un plat de servir gran hi posem una base d’enciam i canonges barrejats.

Coloquem les fruites per sobre de manera que ens quedin ben maques i en quantitat suficient per que pràcticament tapin l’enciam que hi ha a sota.

Acabem de decorar amb el formatge i els anous.

Si hem decidit posar-hi vinagreta, la farem amb 4 cullerades soperes d’oli, 1 de vinagre, 1 culleradeta de mel, sal i pebre, tot ben barrejat i servit en un bol apart perquè tothom es serveixi o posat per sobre en l'últim moment.

 

CALAMARS AMB CEBA

Una recepta amb pocs ingredients i que no té cap problema. L’únic secret és que la ceba estigui ben confitada i el calamar sigui tou.

Es pot fer amb calamar (si és fresc millor) o bé amb canana, que és un animal molt semblant al calamar però d’un color més morat, que es pesca molt pel Maresme.

La canana queda molt bona en receptes que es couen estona, en canvi no va gens bé per fer a la planxa, perquè queda molt dura. Té un preu molt inferior al calamar que , a més,  hi ha èpoques de l’any en que aquí no se’n pesca ( o se’n pesca molt poc) i en porten d’altres lloc del mon. A mi em va convèncer de provar-la una peixetera a la que jo insistia en que em donés calamar i em va dir: ¿què t’estimes més canana d’Arenys, o calamar d’Indonèsia?. Evidentment, aviat em vaig decidir…

Quan veieu la quantitat de ceba segur que pensareu que n’hi ha massa, però no us espanteu, perquè queda molt reduida.

 

INGREDIENTS

Per 4 persones

1 Kgr de calamars  mitjans

2 Kgr de cebes (si son de Figueres, millor)

½ got de brandy

Oli, sal, pebre

Si volem, arròs basmati per acompanyar

PREPARACIÓ

Netegem bé els calamars (ens ho poden fer a la peixeteria), i els tallem a rodanxes de més o menys un centímetre.

Pelem les cebes i les tallem en juliana (que vol dir a tires)

En una cassola hi sofregim els calamars uns 4 o 5 minuts.

Hi afegim tota la ceba tallada i una mica de sal

Que vagi coent a foc mitjà, fins que veiem que la ceba comença a canviar de color (uns 15 minuts)

Hi posem el brandy i que cogui una bona estona, potser uns 30 o 40 minuts, fins que veiem que la ceba s’ha reduit molt i la salsa ha quedat de color marron fosc.

Al final hem de tastar el calamar per veure si ha quedat tou. Si notem que és dur, continuarem la cocció i si cal hi afegirem una mica d’aigua.

Es pot acompanyar amb una mica d’arròs basmati.

SOPA FREDA DE MELÓ AMB PERNIL

Aquesta si que és una recepta fàcil, refrescant  i bonissima.

En ple estiu es quan trobarem els melons en la seva millor època, i com és lògic, com més bo sigui el meló, més bona ens quedarà la sopa.

També procurarem posar-hi un bon pernil, que podem comprar en encenalls o bé tallar-lo nosaltres ben petit.

Només triturant el meló sol amb sal i pebre ja queda molt bo, però si volem que sigui una mica més cremós hi podem afegir 3 o 4 cullerades de crema de llet.

Opcionalment, si tenim un compromís i volem que ens quedi espectacular,  podem dibuixar-hi una flor amb una mica de crema de llet  espessa tal com us vaig explicar a la recepta de la Crema de Carbassa

INGREDIENTS

Per 4 persones

1 meló

50 gr de crema de llet (opcional)

sal, pebre

40 gr de pernil, si pot ser ibèric, millor

PREPARACIÓ

Pelem el meló i li treiem les llavors.

El triturem amb el minipimer o amb el Thermomix fins que ens queda ben desfet.

Si hi volem posar una mica de crema de llet, l’hi posem i tornem a triturar una mica.

Sal i pebre, sense passar-nos.

Ho guardem a la nevera ben fred.

Al moment de servir al plat, li posem un pilonet de  pernil per sobre .

CREMA DE TOMÀQUET

De tomàquets n’hi ha tot l’any, però és a l’estiu quan son més bons i hem d’aprofitar per fer-ne de totes les variants possibles.

Només amanits amb oli i sal, ja ens poden fer un entrant lleuger i bonissim, però hi ha moltes altres maneres igual de saludables d’utilitzar-los.

Avui us porto aquesta recepta, que encara és més senzilla que el gazpatxo, amb menys ingredients, però si el tomàquet és bo, té l’èxit assegurat.

Ara hi ha moltes classes de tomàquets, però per aquesta crema necessitarem que siguin grossos i ben madurs, els més corrents son els de pera o rodons de branca.

Si tenim Thermomix, la crema ens quedarà molt bé, amb una textura molt fina; però si no en tenim, també podem triturar amb el minipimer, mirant de que quedi tant fina com sigui possible.

Un detall important: és millor posar-hi l’oli al final, perquè si el posem abans, quan triturem la preparació, se’ns emulsionarà i en lloc de vermella, la crema ens quedarà de color butano.

 

INGREDIENTS

Per 4 persones

1 kg de tomàquets ben madurs

1 gra d’all

3 fulles d’alfàbrega

uns 50 gr de pa sec

1 culleradeta de vinagre de Módena

oli, sal

PREPARACIÓ

Posem el pa en remull en una mica d’aigua

Sense pelar els tomàquets, els tallem en 2 o quatre trossos i els posem en el pot del Thermomix o del minipimer.

Pelem l’all i també l’hi afegim.

Les fulles d’alfàbrega talladetes, també.

En pocs minuts el pa se’ns haurà impregnat d’aigua i ja el podem afegir.

El vinagre, la sal i mig got d’aigua.

Posem el Thermomix a la màxima velocitat (sense temperatura), uns 5 minuts.

Si ho fem amb el minipimer, triturarem fins que ho veiem molt fi.

Ja hi podem posar un bon raig d’oli verge i, si veiem que ens ha quedat una mica espès, també hi posarem una mica més d’aigua. Fins que la consistència ens  agradi.

Remenem una mica i ja ho podem passar pel xino.

Si deixem que reposi una bona estona a la nevera (2 o 3 hores), el gust millora moltíssim.