WOK DE POLLASTRE AMB VERDURES I GINGEBRE

Aquesta recepta va dedicada a tots els que es van comprar un wok amb gran il.lusió, i ara no saben què fer-ne. (Cosa que ha passat a les millors famílies)

Veureu que és molt ràpida i amb un lleuger toc oriental.

Si no teniu wok, també la podeu fer amb una cassola normal, però us quedarà tot més impregnat d’oli.  Una de les ventatges del wok és que s’utilitza poc oli, i a més aquest sempre va cap al fons, de manera que els aliments mai no hi estan tant en contacte.

Les verdures les podeu variar.

El gingebre és una arrel que venen a les verduleries. Podeu comprar-ne un tros, que es conserva molt bé, i al moment de necessitar-lo en tallem una porció petita, la pelem i la ratllem amb un ratllador ben fi.

INGREDIENTS

Per 4 persones

3 pits de pollastre desossats

3 cullerades soperes de mel

1 cm de gingebre (o mitja cullerada de cafè un cop ratllat)

1 cullerada sopera de salsa de soja

1 cullerada sopera de suc de llimona

200 gr de pèsols (poden ser congelats)

200 gr de mongetes tendres

200 gr de bròccoli tallat en branquetes petites

Oli, sal, pebre

PREPARACIÓ

Posem aigua amb sal a bullir i hi coem totes les verdures juntes per 8 minuts.

Colem i les passem per aigua freda. Així parem l’ebullició i fem que ens quedin d’un verd més intens. Reservem.

Preparem la salsa barrejant en un bol la mel, el gingebre, la salsa de soja i el suc de llimona. Remenem bé amb una cullera perquè ens quedi tot ben incorporat.

Salpebrem el pollastre. Posem el wok amb una mica d’oli al foc ben fort. Quan és ben calent, hi fem dorar el pollastre  tot remenant perquè quedi ros per tots costats.

Hi afegim la salsa i hi donem unes voltes un parell de minuts.

Incorporem les verdures i deixem coure un parell de minuts més sense deixar de remenar.

SPAGHETTI NERO DI SEPIA AMB GAMBES

Els spaghetti negres, que deuen el seu color a la tinta de la sepia, ténen un lleuger gust de mar i per tant son molt adequats per tota mena de combinacions amb peix. Els trobarem a tots els supermercats o botigues de pasta.

Aquesta recepta està inspirada en una que vaig veure a Cook me Tender, i  crec que us agradarà. És molt senzilla i ràpida però veureu com el color dels spaghetti li dona un cert toc original i sofisticat que la fa molt vistosa.

Si no en trobeu de negres, podeu utilitzar igualment spaghetti normals. Tindran un aspecte diferent, pero de gust variaran molt poc.

Les gambes pelades i congelades van molt bé, sempre que siguin d’una marca de bona qualitat.

A mi m’agrada amb una mica de bitxo,  poquet per que no sigui massa picant, però en podeu prescindir si voleu.

INGREDIENTS

Per 4 persones

320 gr de spaghetti negres

300 gr de gambes pelades congelades

4 alls

1 pebrot verd

1 bitxo

oli, sal

PREPARACIÓ

Piquem el bitxo en trocets ben petits,  el pebrot verd a quadradets o rodanxes fines i l’all a làmines primes.

Descongelem les gambes

En una cassola amb oli hi posem el bitxo picadet i que cogui poc, no més d‘un minut; afegim el pebrot, uns 2 minuts i l’all, també molt poc temps;  que es cogui, però que no se’ns cremi.

Al final afegim les gambes i que es faci tot junt uns minuts més, fins que veiem que les gambes son cuites.

Fem bullir els spaghetti en aigua amb sal el temps que ens digui el fabricant. Penseu que sempre és la salsa la que espera la pasta, i no al revés; per tant hem de procurar tenir la salsa feta quan s’acabi de bullir la pasta.

Colem els spaghetti i els tirem a la cassola on hi ha la salsa. Que cogui tot junt no més d’un minut mentre remenem bé amb una cullera de fusta.

BACALLÀ À BRÀS

Aquesta és  una de les mil maneres que ténen a Portugal de cuinar el bacallà. Una recepta molt popular i coneguda,  i que ja veureu que també és molt senzilla.

No és res més que un remenat d’ous amb bacallà esqueixat, ceba i patates.

Les patates les podem fregir nosaltres, però també anira bé si comprem una bossa de patates fregides en forma de bastonets petits que en diuen palla.

El bacallà per esqueixar no és tan car com el sencer, per això val la pena demanar-lo quan l’anem a comprar.  També tarda menys a dessalar-se. En menys de 24 hores ja el tindrem a punt. Només caldrà que el posem en una fiambrera cobert d’aigua i la canviem un parell de vegades.

Si les peces són grosses, abans de posar-lo a l’aigua l’esqueixarem o el tallarem a trossos allargats, d’uns 5 o 6 cm de llarg. No té massa importància la mida, perquè al coure es trenca més. El que si que hem de tenir en compte és que, com més petites les peces, més depressa ens quedarà dessalat.

Com que les patates ja son bastant salades i el bacallà també té possibilitats de que en sigui una mica, NO cal posar-hi sal. Si de cas al final ho tastem i si convé, podem salar una mica.

 

INGREDIENTS

Per 4 persones

300 gr de bacallà sec

5 ous

una ceba

una bossa petita de patates fregides palla

oli, juliverd

PREPARACIÓ

En una paella a foc mig hi sofregim la ceba tallada petita en una mica d’oli. La tenim uns minuts, fins que queda cuita, mirant de que no se’ns torri.

Colem una mica el bacallà per treure-li l’excés d’aigua i el tirem a la paella sobre la ceba. Coem 3 o 4 minuts tot junt remenant de tant en tant, fins que s’evapora l’aigua i el bacallà queda cuit. Al remenar veurem que el bacalla queda encara més trencat, però ja ens va bé.

Tirem els ous a la paella directament, no cal batre’ls abans.

Amb una cullera de fusta o una espàtula de silicona anem remenant sense parar fins que els ous queden presos. No cal que siguin molt cuits, perquè una mica sucosos encara son més bons.

A mitja cocció dels ous afegim un grapat de patates i també barregem.

Servim de seguida posant el remenat al centre de la safata o del plat,  ben voltat de la resta de patates palla i empolsinant amb una mica de juliverd picat.

SPAGHETTI AGLIO OLIO

Avui us vull recomanar un llibre que m’agrada molt: es diu La Pasta per als Catalans, de l’Antonella Speranza i està ple de receptes de pasta molt fàcils i ben explicades. La mateixa Antonella també té un blog, que es diu igualment La Pasta per als Catalans, on hi trobareu tota mena de receptes i explicacions interessantíssimes sobre la pasta.

Aquests spaghetti, des que els vaig veure al llibre, s’han convertit en un clàssic a casa. Son molt senzills, ràpids i amb ingredients que acostumem a tenir tots. Ja veureu com us encantaran. 

Si no us agrada el gust picant del bitxo, no n'hi afegiu; però la meva recomanació és que n'hi poseu encara que sigui en molt poca quantitat, perquè hi dóna un gust molt característic.

Una de les coses més importants que he après de l’Antonella, és que sempre és la salsa la que ha d’esperar la pasta, per tant, quan acabem de bullir els spaghetti hem de tenir l’amaniment preparat i incorporar-los sobre d'ell immediatament.

INGREDIENTS

Per 4 persones

320 gr de spaghetti

2-3 grans d’all

1 bitxo (opcional)

1 cullerada sopera de pa torrat (del de fer arrebossats)

40 ml d’oli, sal

PREPARACIÓ

Posem a bullir els spaghetti en aigua amb sal el temps que ens indiqui el fabricant. Millor que quedin més aviat “al dente”.

Mentrestant agafem una cassola o una paella suficientment gran  per què ens hi càpiguen tots els spaghetti i hi escalfem l’oli.

Tallem els alls a làmines i piquem ben petit el bitxo.

Els tirem a l’oli calent i que es coguin uns instants.

L’all no s’ha de cremar, per tant, en el moment que veiem que comença a quedar ros, parem el foc.

Quan els spaghetti son cuits els colem, i sense passar-los per aigua els tirem directament a la cassola on hi ha l’all. Tornem a encendre el foc.

Remenem, i hi afegim el pa torrat

Que cogui un parell de minuts  tot junt sense parar de remenar

POLLASTRE AMB ESCAMARLANS

Es una recepta sense complicacions, que ens farà quedar bé un dia que tinguem una mica de compromís.

La podem fer igual però amb conill en lloc de pollastre, o amb llagostins en lloc de escamarlans; de totes maneres queda bé.

En aquests plats on hi ha ingredients tan diferents, com la carn i el peix, penso que és important  que cadascun tingui el seu propi gust, sense que el pollastre faci gust de escamarlà ni l’escamarlà gust de pollastre. Ha de ser el suc que ho lligui tot.

En aquest cas, com que posem els escamarlans quan el pollastre ja és bastant cuit, i els deixem coure en el suc del rostit, aquest queda impregnat de tots els sabors, i junt amb el Cognac que hi hem posat , veureu que és boníssim.

 

INGREDIENTS

Per 4 persones

1 pollastre tallat a octaus, o encara més petit

8 escamarlans mitjans o 4 de grossos

1 ceba

1 tomàquet

2 grans d’all

farina

oli

1 vas de Cognac

Per la picada:

2 grans d’all

10 ametlles

mitja galeta

juliverd

PREPARACIÓ

Posem sal i pebre al pollastre, l’enfarinem i el fregim en una cassola amb una mica d’oli.

Quan és ros, el reservem i en la mateixa cassola sofregim la ceba i els alls tallats petits.

Al cap d’uns minuts, quan ho veiem transparent, hi afegim el tomàquet ratllat. Que cogui uns minuts tot plegat.

Quan és cuit, hi afegim el pollastre, un vas de Cognac i mig d’aigua. Que es faci a foc lent uns 30 minuts.

Llavors retirem el pollastre i passem el suc pel minipimer.

Fem la picada, barrejant tots els ingredients amb el morter o amb el minipimer.

Ho tornem a posar tot a la cassola: pollastre, suc, picada i escamarlans barrejant bé. Si ho veiem molt sec, hi podem afegir una mica d’aigua.

Que es faci de 10 a 15 minuts a foc lent tot junt. Sobre tot mirem que els escamarlans siguin ben cuits

AMANIDA DE FRUITES

Aquesta amanida és molt vistosa (i bona).  Queda molt bé per un dia que tinguem convidats o una festa familiar o simplement que vulguem fer un entrant molt saludable i que agradi pràcticament a tothom.

Els ingredients els podem variar molt segons el nostre gust i segons l’època de l’any. La que us presento aqui l’he feta ara a la tardor, i per tant té fruites de les que es troben en aquesta estació, com la figa, que ja s’acaba, o la magrana, però durant tot l’any podem anar variant en funció del que tinguem.

H ha dos ingredients, però, que jo no deixaria de posar-hi , que son el formatge i els anous.

Per treure els grans de la magrana ho farem molt fàcilment si la partim pel mig i la piquem fort amb una ma de morter(o amb alguna cosa que ens permeti donar-hi uns bons cops) pel costat de la pell. Si hi posem un plat a sota, recollirem tots el grans que ens vagin caient.

Per amanir, podem fer una vinagreta de mel o simplement posar-hi oli i sal un cop els plats estan servits.

 

INGREDIENTS

Per 6 persones

Enciam

Canonges

1 préssec o 1/2 mango o 1 pera

1 mandarina

12 fresons

6 figues

1 magrana

100 gr de formatge fresc

50 gr d’anous

Mel (opcional)

Oli, sal, pebre, vinagre

PREPARACIÓ

Pelem i tallem totes les fruites a trocets de més o menys 1 o 2 cm

Piquem la magrana per treure’n la grana.

També tallem el formatge a taquets

En un plat de servir gran hi posem una base d’enciam i canonges barrejats.

Coloquem les fruites per sobre de manera que ens quedin ben maques i en quantitat suficient per que pràcticament tapin l’enciam que hi ha a sota.

Acabem de decorar amb el formatge i els anous.

Si hem decidit posar-hi vinagreta, la farem amb 4 cullerades soperes d’oli, 1 de vinagre, 1 culleradeta de mel, sal i pebre, tot ben barrejat i servit en un bol apart perquè tothom es serveixi o posat per sobre en l'últim moment.

 

CALAMARS AMB CEBA

Una recepta amb pocs ingredients i que no té cap problema. L’únic secret és que la ceba estigui ben confitada i el calamar sigui tou.

Es pot fer amb calamar (si és fresc millor) o bé amb canana, que és un animal molt semblant al calamar però d’un color més morat, que es pesca molt pel Maresme.

La canana queda molt bona en receptes que es couen estona, en canvi no va gens bé per fer a la planxa, perquè queda molt dura. Té un preu molt inferior al calamar que , a més,  hi ha èpoques de l’any en que aquí no se’n pesca ( o se’n pesca molt poc) i en porten d’altres lloc del mon. A mi em va convèncer de provar-la una peixetera a la que jo insistia en que em donés calamar i em va dir: ¿què t’estimes més canana d’Arenys, o calamar d’Indonèsia?. Evidentment, aviat em vaig decidir…

Quan veieu la quantitat de ceba segur que pensareu que n’hi ha massa, però no us espanteu, perquè queda molt reduida.

 

INGREDIENTS

Per 4 persones

1 Kgr de calamars  mitjans

2 Kgr de cebes (si son de Figueres, millor)

½ got de brandy

Oli, sal, pebre

Si volem, arròs basmati per acompanyar

PREPARACIÓ

Netegem bé els calamars (ens ho poden fer a la peixeteria), i els tallem a rodanxes de més o menys un centímetre.

Pelem les cebes i les tallem en juliana (que vol dir a tires)

En una cassola hi sofregim els calamars uns 4 o 5 minuts.

Hi afegim tota la ceba tallada i una mica de sal

Que vagi coent a foc mitjà, fins que veiem que la ceba comença a canviar de color (uns 15 minuts)

Hi posem el brandy i que cogui una bona estona, potser uns 30 o 40 minuts, fins que veiem que la ceba s’ha reduit molt i la salsa ha quedat de color marron fosc.

Al final hem de tastar el calamar per veure si ha quedat tou. Si notem que és dur, continuarem la cocció i si cal hi afegirem una mica d’aigua.

Es pot acompanyar amb una mica d’arròs basmati.