divendres, 19 de desembre del 2014

POLLASTRE DE NADAL SIMPLIFICAT


Les famílies augmenten i el número de comensals per Nadal també, però el temps que tenim per cuinar no és gaire i les ganes de passar hores a la cuina, encara menys.

El capó farcit de Nadal és boníssim, però si som molts convidats no és gaire pràctic. Us garanteixo que aquesta versió també és molt bona. De fet, el suc que l’acompanya és el mateix de la  primera versió, i en canvi és molt més fàcil i ràpid de coure. Si som molts, en podrem fer 2 a l’hora en la mateixa cassola.

A l’hora de tallar i servir també és molt més senzill. Només cal tallar en talls no massa gruixuts amb un ganivet llarg com de pernil o bé amb un ganivet elèctric.

Un altre punt a favor és que el podem deixar fet un dia abans, i ens estalviem l’estress de acabar-lo l’últim moment. Només l’haurem de tallar.

Si tenim el pollastre a temperatura ambient gairebé no caldrà escalfar-lo.  Només possem el suc en un pot o una cassola i en servim una cullerada ben calenta sobre la carn a cada plat.

Haurem d’encarregar a la polleria que ens desossin un pollastre gros i ens el farceixin amb orellanes, pinyons, ou dur, botifarra, una mica de bacon…etc. Això és orientatiu i pot variar. Un cop farcit, que el lliguin com si fos un tall rodó.

INGREDIENTS

Per unes 7-8 persones

1 pollastre desossat i farcit a la botiga amb orellanes, pinyons, botifarra,  bacon…

100 gr de llard

500 cc de vi ranci

Sal, pebre, herbes de Provença



Per l'acompanyament

100 gr de prunes , 50 gr de panses, 50 gr d’orellanes de bercoc, 50 gr d’orellanes de préssec, 50 gr de castanyes, 50 gr de pinyons, 4 salsitxes, 1 poma, sal, all, juliverd, vi ranci, canyella.



PREPARACIÓ

Ës convenient posar unes hores en remull en vi ranci les prunes, orellanes i panses.

Bullim les castanyes en aigua uns 10-12 minuts, colem i reservem.

Tallem a trocets les orellanes, salsitxes i pomes.

Fonem llard en una cassola i hi tirem tots els ingredients de l'acompanyament, més un bon raig de vi ranci.

Amanim bé amb sal, pebre, juliverd i canyella. Que cogui tot junt uns minuts. Reservem.

Posem sal, pebre, canyella i herbes al pollastre i l’untem amb llard.

Fem fondre una mica de llard en una cassola i hi enrossim el pollastre.

Quan és ros hi afegim tota la barreja anterior que teníem reservada més uns 400-500 gr de vi ranci. No ens faci por de posar-n’hi aquesta quantitat, per què com més n’hi hagi, millor quedarà.

Baixem el foc al mínim i que cogui una bona estona, regant de tant en tant. Al menys una hora i mitja.

dimarts, 7 d’octubre del 2014

COCA DE FIGUES I GORGONZOLA





La dolçor de les figues contrasta molt bé amb el gust fort  del formatge gorgonzola, i la frescor de la rúcula ens acabarà de lligar aquesta coca que estic segura que us agradarà.

Si volem que el plat ens quedi de luxe, hi podem posar un tall de pernil ibèric per sobre.

Tenim la opció de fer la coca sencera o de partir-la en porcions individuals.

INGREDIENTS

Per 4 persones

1 paquet de Pasta Brisa

100 gr de formatge Gorgonzola

4  o 5 figues

Rúcula

4 talls de pernil ibèric (opcional).

1 cullerada de mel

1 cullerada d’oli

Pebre



PREPARACIÓ

Escalfem el forn a 180º

Desenrotllem la pasta brisa i si volem en fem 4 parts. Aquesta pasta és molt fàcil de retallar i afegir i donar-li la forma que ens sembli sense que es noti.

Repartim trocets de formatge per sobre la pasta.

Pelem les figues i les tallem a rodanxes o a grills i també les hi posem.

En una tassa hi barregem una cullerada de mel, una cullerada d’oli i una mica de pebre. Remenem bé i amb un pinzell pintem per sobre la coca.

Al forn uns 15-20 minuts fins que veiem que és ros.

Al moment de servir hi posem  la rúcula, amanim amb una mica de l’oli amb mel  i pebre que haurem reservat. A sobre un tall de pernil.

dissabte, 2 d’agost del 2014

WOK DE POLLASTRE AMB VERDURES I GINGEBRE

Aquesta recepta va dedicada a tots els que es van comprar un wok amb gran il.lusió, i ara no saben què fer-ne. (Cosa que ha passat a les millors famílies)

Veureu que és molt ràpida i amb un lleuger toc oriental.

Si no teniu wok, també la podeu fer amb una cassola normal, però us quedarà tot més impregnat d’oli.  Una de les ventatges del wok és que s’utilitza poc oli, i a més aquest sempre va cap al fons, de manera que els aliments mai no hi estan tant en contacte.

Les verdures les podeu variar.

El gingebre és una arrel que venen a les verduleries. Podeu comprar-ne un tros, que es conserva molt bé, i al moment de necessitar-lo en tallem una porció petita, la pelem i la ratllem amb un ratllador ben fi.

INGREDIENTS

Per 4 persones

3 pits de pollastre desossats

3 cullerades soperes de mel

1 cm de gingebre (o mitja cullerada de cafè un cop ratllat)

1 cullerada sopera de salsa de soja

1 cullerada sopera de suc de llimona

200 gr de pèsols (poden ser congelats)

200 gr de mongetes tendres

200 gr de bròccoli tallat en branquetes petites

Oli, sal, pebre

PREPARACIÓ

Posem aigua amb sal a bullir i hi coem totes les verdures juntes per 8 minuts.

Colem i les passem per aigua freda. Així parem l’ebullició i fem que ens quedin d’un verd més intens. Reservem.

Preparem la salsa barrejant en un bol la mel, el gingebre, la salsa de soja i el suc de llimona. Remenem bé amb una cullera perquè ens quedi tot ben incorporat.

Salpebrem el pollastre. Posem el wok amb una mica d’oli al foc ben fort. Quan és ben calent, hi fem dorar el pollastre  tot remenant perquè quedi ros per tots costats.

Hi afegim la salsa i hi donem unes voltes un parell de minuts.

Incorporem les verdures i deixem coure un parell de minuts més sense deixar de remenar.

divendres, 30 de maig del 2014

SPAGHETTI NERO DI SEPIA AMB GAMBES


Els spaghetti negres, que deuen el seu color a la tinta de la sepia, ténen un lleuger gust de mar i per tant son molt adequats per tota mena de combinacions amb peix. Els trobarem a tots els supermercats o botigues de pasta.

Aquesta recepta està inspirada en una que vaig veure a Cook me Tender, i  crec que us agradarà. És molt senzilla i ràpida però veureu com el color dels spaghetti li dona un cert toc original i sofisticat que la fa molt vistosa.

Si no en trobeu de negres, podeu utilitzar igualment spaghetti normals. Tindran un aspecte diferent, pero de gust variaran molt poc.

Les gambes pelades i congelades van molt bé, sempre que siguin d’una marca de bona qualitat.

A mi m’agrada amb una mica de bitxo,  poquet per que no sigui massa picant, però en podeu prescindir si voleu.



INGREDIENTS

Per 4 persones

320 gr de spaghetti negres

300 gr de gambes pelades congelades

4 alls

1 pebrot verd

1 bitxo

oli, sal



PREPARACIÓ

Piquem el bitxo en trocets ben petits,  el pebrot verd a quadradets o rodanxes fines i l’all a làmines primes.

Descongelem les gambes

En una cassola amb oli hi posem el bitxo picadet i que cogui poc, no més d‘un minut; afegim el pebrot, uns 2 minuts i l’all, també molt poc temps;  que es cogui, però que no se’ns cremi.

Al final afegim les gambes i que es faci tot junt uns minuts més, fins que veiem que les gambes son cuites.

Fem bullir els spaghetti en aigua amb sal el temps que ens digui el fabricant. Penseu que sempre és la salsa la que espera la pasta, i no al revés; per tant hem de procurar tenir la salsa feta quan s’acabi de bullir la pasta.

Colem els spaghetti i els tirem a la cassola on hi ha la salsa. Que cogui tot junt no més d’un minut mentre remenem bé amb una cullera de fusta.

dissabte, 17 de maig del 2014

BACALLÀ À BRÀS




Aquesta és  una de les mil maneres que ténen a Portugal de cuinar el bacallà. Una recepta molt popular i coneguda,  i que ja veureu que també és molt senzilla.
No és res més que un remenat d’ous amb bacallà esqueixat, ceba i patates.
Les patates les podem fregir nosaltres, però també anira bé si comprem una bossa de patates fregides en forma de bastonets petits que en diuen palla.
El bacallà per esqueixar no és tan car com el sencer, per això val la pena demanar-lo quan l’anem a comprar.  També tarda menys a dessalar-se. En menys de 24 hores ja el tindrem a punt. Només caldrà que el posem en una fiambrera cobert d’aigua i la canviem un parell de vegades.
Si les peces són grosses, abans de posar-lo a l’aigua l’esqueixarem o el tallarem a trossos allargats, d’uns 5 o 6 cm de llarg. No té massa importància la mida, perquè al coure es trenca més. El que si que hem de tenir en compte és que, com més petites les peces, més depressa ens quedarà dessalat.
Com que les patates ja son bastant salades i el bacallà també té possibilitats de que en sigui una mica, NO cal posar-hi sal. Si de cas al final ho tastem i si convé, podem salar una mica.
 
INGREDIENTS
Per 4 persones
300 gr de bacallà sec
5 ous
una ceba
una bossa petita de patates fregides palla
oli, juliverd

PREPARACIÓ
En una paella a foc mig hi sofregim la ceba tallada petita en una mica d’oli. La tenim uns minuts, fins que queda cuita, mirant de que no se’ns torri.
Colem una mica el bacallà per treure-li l’excés d’aigua i el tirem a la paella sobre la ceba. Coem 3 o 4 minuts tot junt remenant de tant en tant, fins que s’evapora l’aigua i el bacallà queda cuit. Al remenar veurem que el bacalla queda encara més trencat, però ja ens va bé.
Tirem els ous a la paella directament, no cal batre’ls abans.
Amb una cullera de fusta o una espàtula de silicona anem remenant sense parar fins que els ous queden presos. No cal que siguin molt cuits, perquè una mica sucosos encara son més bons.
A mitja cocció dels ous afegim un grapat de patates i també barregem.
Servim de seguida posant el remenat al centre de la safata o del plat,  ben voltat de la resta de patates palla i empolsinant amb una mica de juliverd picat.

dimarts, 15 d’abril del 2014

SPAGHETTI AGLIO OLIO


Avui us vull recomanar un llibre que m’agrada molt: es diu La Pasta per als Catalans, de l’Antonella Speranza i està ple de receptes de pasta molt fàcils i ben explicades. La mateixa Antonella també té un blog, que es diu igualment La Pasta per als Catalans, on hi trobareu tota mena de receptes i explicacions interessantíssimes sobre la pasta.
Aquests spaghetti, des que els vaig veure al llibre, s’han convertit en un clàssic a casa. Son molt senzills, ràpids i amb ingredients que acostumem a tenir tots. Ja veureu com us encantaran

Si no us agrada el gust picant del bitxo, no n'hi afegiu; però la meva recomanació és que n'hi poseu encara que sigui en molt poca quantitat, perquè hi dóna un gust molt característic.

Una de les coses més importants que he après de l’Antonella, és que sempre és la salsa la que ha d’esperar la pasta, per tant, quan acabem de bullir els spaghetti hem de tenir l’amaniment preparat i incorporar-los sobre d'ell immediatament.

INGREDIENTS
Per 4 persones
320 gr de spaghetti
2-3 grans d’all
1 bitxo (opcional)
1 cullerada sopera de pa torrat (del de fer arrebossats)
40 ml d’oli, sal

PREPARACIÓ
Posem a bullir els spaghetti en aigua amb sal el temps que ens indiqui el fabricant. Millor que quedin més aviat “al dente”.
Mentrestant agafem una cassola o una paella suficientment gran  per què ens hi càpiguen tots els spaghetti i hi escalfem l’oli.
Tallem els alls a làmines i piquem ben petit el bitxo.
Els tirem a l’oli calent i que es coguin uns instants.
L’all no s’ha de cremar, per tant, en el moment que veiem que comença a quedar ros, parem el foc.
Quan els spaghetti son cuits els colem, i sense passar-los per aigua els tirem directament a la cassola on hi ha l’all. Tornem a encendre el foc.
Remenem, i hi afegim el pa torrat
Que cogui un parell de minuts  tot junt sense parar de remenar